22 de gener de 2018
El 21 de desembre, el poble de Catalunya ens va donar, una altra vegada, la majoria parlamentària que formarà un nou Govern per trobar una solució política i negociada per a Catalunya. L’article 155 s’ha d’acabar perquè s’ha utilitzat i s’ha convertit en un eufemisme d’un estat d’excepció contra un govern democràticament elegit.
Estic agraït de viure en l’Europa del segle XXI. I estic encara més agraït per poder viure en una Europa on la llibertat de moviment és tan important com la llibertat d’expressió.
Les nostres dues nacions comparteixen algunes qualitats que voldria destacar. Els catalans admirem la política danesa. Sempre diem que quan Catalunya es converteixi en un Estat de ple dret, volem ser la Dinamarca del sud. Tenim una població semblant, una llengua pròpia, unes economies que basen el seu èxit en ser obertes al món. Som dues nacions petites que hem sobreviscut. Tenim unes capitals cosmopolites, que són la nostra millor representació al món. Socialment som vibrants. Unes poblacions altament qualificades, pròsperes i obertes al món.
Les petites nacions tenen millors perspectives econòmiques. Estan més adaptades al canvi. No han de formar part d’un gran estat per anar al mercat.
Molts d’aquests nous estats són mitjans o petits. La mida dels estats no és un problema.
La nostra capacitat d’arribar als mercats globals i a un mercat únic europeu és un gran actiu per a la nació catalana. L’exportació a Catalunya ha assolit nivells rècords de 70 mil milions d’euros al 2017; les inversions s’estan disparant i el Financial Times ens considera una de les millores regions on invertir.
La Catalunya que us vull presentar és una nació del sud oberta i que entén la importància de les relacions bilaterals.
Tinc la impressió que a Dinamarca teniu un enfocament similar. El món d’avui, la sobirania, és un referèndum diari. Cada dia hem de lluitar per la bona governança, les bones lleis, l’economia pròspera. Dinamarca és un exemple pel seu enfocament econòmic polític i social.
La UE ha estat un èxit per promoure llibertats i drets; però som conscients dels seus fracassos, cada vegada que hi ha una crisi. Ho hem vist amb Grècia, Ucraïna, amb els refugiats. I ara, en la defensa dels drets dels catalans.
Nosaltres som europeus, però no podem tancar els ulls davant dels fracassos de la UE. Volem més integració si està vinculada amb la democràcia.
És impossible entendre com la UE té més capacitat d’influència en països abans de de ser-ne membres que després. Perquè la UE tracta de manera diferent a certs estats grans que els petits. Per què?
Veiem, en el cas de Catalunya, com les institucions europees tracten de forma diferent Catalunya i Polònia. Formar part d’una família política és més important?
El que està passant a Catalunya és fonamental per Europa. Què serà d’Europa si no és capaç de defensar el seus valors? Què passarà si en un altre estat membre, el Govern fica a la presó rivals polítics, com el que està passant a Espanya amb els polítics catalans?
El moviment democràtic a Catalunya no pot ser vist com una crisi potencial per Europa, sinó com una oportunitat democràtica pels països. La democràcia és més important que totes les fronteres. De com resoldre conflictes polítics a través dels vots i no pas a través de la violència, la qual no és acceptable per fer política. Per això la UE i el seu suport a Rajoy és desconcertant. Legitima l’ús de la força i les amenaces judicials a les nostre solucions polítiques. Un Govern democràtic i proeuropeu no hauria de ser perseguit. ¿Quan Espanya serà capaç d’enfrontar-se democràticament als reptes plantejats per Groenlàndia o les illes Fèroe per respectar la voluntat dels seus ciutadans? Sou la prova que és possible.
El dret d’autodeterminació és un dret fonamental per a totes les nacions. La meitat dels estat membres de la UE han estat creats en els últims cent anys. El dret d’autodeterminació l’hem posat en el nostre programa polític des de setembre de 2015. Vam guanyar les eleccions. La reacció del Govern espanyol va ser clara: intimidació, boicot, presó exili. Durant mes de cinc anys, el poble de Catalunya ha demanat un referèndum acordat sobre la independència. L’acord entre Escòcia i el Regne Unit ha estat l’enveja de Catalunya. Un referèndum acordat ha sigut i és l’opció preferida del poble de Catalunya. Però l’establishment espanyol no vol entrar en un diàleg bilateral. Par això, vam organitzar l’1-O, de manera que els catalans poguessin expressar la seva voluntat democràtica a les urnes. Vam tenir un error: pensàvem que al 2017 la violència i la violació de drets fonamentals quedarien descartats. Però els nostres conciutadans van defensar les urnes de la policia espanyola amb els seus cossos.
Mai m’he sentit tan orgullós del poble de Catalunya com aquell dia. El 43% dels catalans van expressar la seva voluntat. El preu del nostre èxit ha estat elevat. En els últims mesos, les llibertats fonamentals han estat minades. Hi ha polítics en presó preventiva i tractats com terroristes. Altres, com jo, s’han hagut d’exiliar per no anar a la presó. Quan la justícia espanyola va acusar el meu Govern de sedició i rebel·lió, em vaig refugiar a Bèlgica per evitar la presó preventiva. Membres del meu Govern encara són a la presó.
Ells són presoners polítics, com jo mateix i els meus companys, ens afrontem a 30 anys de presó per les nostres actuacions pel referèndum i declarar la independència. L’ombra de Franco encara és molt llarga a Espanya. Ells han rebutjat un diàleg amb els representants catalans. És una decepció. Des del 2013, 18 vegades el Govern català ha proposat negociar un referèndum. La resposta de Rajoy ha estat sempre la mateixa: no.
El problema fonamental és que Espanya no reconeix Catalunya com un subjecte polític. No som més que una província. La Generalitat va ser creada el 1359. L’autogovern de Catalunya no neix amb la Constitució espanyola. El precedeixen més de 600 anys. Durant els últims cent anys 9 dels 11 presidents de la Generalitat han estat destituïts, exiliats, empresonats o executats.
Madrid ha de reconèixer que les forces independentistes han guanyat les eleccions que va imposar Rajoy. El control de Madrid s’ha d’acabar. Si els catalans no poden escollir el seu govern, no hi ha democràcia. És inútil votar en unes eleccions. El que està en joc és la idea de la democràcia a tota Europa.
El 21D el poble català va enviar un missatge. No ens rendirem davant l’autoritarisme. Formarem un nou govern. I és l’hora de negociar. És l’hora d’acabar la repressió i trobar una solució política per a Catalunya, no penal. Espero que un dia la voluntat del nostre poble prevalgui i siguem capaços de crear un estat nou, exitós i admirat com Dinamarca. Confiem en la democràcia i creiem en els valors europeus. I els catalans perseverant.
Comments are closed.